Subfondo 46 - Ramon Ros Castelló

53 pergamins
173 unitats documentals en paper

La família Ros prové d’un antic llinatge de la masia de can Mulà de Gallecs, amb orígens documentats des del s. XIV.
Frederic Ros Sallent (Mollet del Vallès, 1875 – Barcelona, 1956) fou un dels personatges més influents i decisius del Mollet de la primera meitat del s. XX. Propietari rural, advocat i empresari, exercí d’alcalde i regidor però sobretot fou un emprenedor amb una gran visió de futur. Primer, destacà com a estudiós i innovador agrari, amb la introducció de noves varietats, noves tècniques i la mecanització de les feines del camp, on destaquen les seves aportacions en el conreu i la manipulació del cànem. Fou molt actiu en el camp de l’associacionisme agrari, tant a nivell local com comarcal i de país.
Com a polític, de manera directa o indirecta, fou l’artífex de les grans transformacions de les primeres dècades del segle XX. Amb visió de futur, va encarregar, a un prestigiós arquitecte (Domènec Sugrañes), el que serà el primer plànol d’ordenació urbanística que alhora permetrà el primer creixement ordenat de la població al voltant del torrent Caganell i el carrer de Berenguer III. També dotarà generosament la població d’equipaments (l’Ateneu, l’Escola de les Monges, l’Escorxador...) i de serveis (clavegueram, aigua potable, electricitat, telèfon...).
Com a iniciatives empresarials, cal destacar la fundació de la Caja de Ahorros y de Provisión Molletense i, sobretot, la creació d’una important empresa tèxtil sedera, coneguda popularment amb el nom de Can Mulà (1913-1971). Els noms oficials d’aquesta fàbrica van ser: Arimany y Griñau (1913-1915), Guiñau y Ros (1915-1923), Ros y Campañá (1923-1931), Sedas Ros Campañà SA (1931-1948) i Industria Tèxtil Ibèrica SA (1948-1971). El 1996, l’Ajuntament de Mollet del Vallès li va dedicar una plaça.
Que l’actual parc de Can Mulà que acull la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura fou en origen una finca propietat de la família Ros. El pare de Frederic Ros Sallent –Ramon Ros Perellada– va fer construir, a la dècada de 1870, una torre residencial envoltada de jardí i hort. A la dècada de 1940, la família Ros marxa a viure definitivament a Barcelona i can Mulà de Mollet passa a ser un lloc d’estiueig i trobada familiar.
L’any 1961, l’Ajuntament, en el Pla General d’Ordenació Urbana, qualifica els terrenys –jardí i hort– com a zona verda. Després d’una llarga negociació i moments d’incertesa, l’any 1975, es formalitza la donació de la torre i la finca per part dels hereus –Frederic i Ramon Ros Costa-Jussà– a l’Ajuntament. Entre les condicions, s’estableix que l’edifici –la torre– es destini a activitats culturals i que no s’edifiquin els exteriors. Aquell mateix any, per la Festa Major, s’obren al públic els espais exteriors, que esdevenen el primer parc públic de la ciutat. Anys després, el 1990, s’inaugura la biblioteca en l’edifici que havia estat la residència de la família Ros.

Contracte entre l’Ajuntament de Mollet del Vallès i Ramon Ros Castelló per al dipòsit, estudi i divulgació del fons documental de la família Ros de Can Mulà a l’Arxiu Històric de Mollet del Vallès, signat el dia 22 de gener de 2024.

El fons conté 53 pergamins datats entre 1282-1602.
Altres documents: manuscrits datats entre 1326-1896 relacionats amb la masia Can Mulà de Gallecs, documents relacionats amb l'empresa Sedas Ros Campañà, SA datats entre 1931-1594, documents relacionats amb l'empresa ITISA datats entre 1948-197, documents patrimonials de la família datats entre 1948-1971, retalls de premsa i publicacions datats entre 1907-1990. En total 173 unitats documentals, i algunes fotografies de l'empresa i familiars.

• catalán

• español de España

• latín

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007; VV.AA. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Regest dels pergamins: Xavier Pérez i Jaume Vilaginès
Descripció del fons: Dolors Gonzalez Reche